El folk és un mitjà per viure la dansa amb totes les seves potencialitats. Aquí es viu a partir de gèneres de ball estàndards a bona part d'Europa i d'altres de tradicionals dels Països Catalans i de diferents cultures, principalment europees.
Actualment considerem gèneres estàndards el vals, la polca, el xotis, la masurca, el cercle circassià i la xampanya (tot i que cadascun d'ells té un orígen ben concret i situat).
Pel que fa a les danses tradicionals de la cultura dels Països Catalans faríem referència a la sardana, el contrapàs, el ball pla, rumba catalana, corrandes, les contradanses, les jotes, els fandangos, mateixes, boleros, malaguenyes, seguidilles, ...
També faríem referència a danses d'algun poble concret que han agafat una rellevància especial dins el món folk com les gitanes de St. Celoni, la dansa de Castellterçol, els llancers de Tuixent, etc.
A tot això hi podem afegir tots els gèneres de ball d'envelat com ara el pasdoble, el bolero, el fox, ...
Pel que fa a les danses tradicionals d'altres cultures, també anomenades danses del món, faríem referència als rondèus o a les borrèies occitanes, als andros bretons, als salts bascos, a les tarantelles i altres gèneres italians, als kalamatianos i altres gèneres grecs, a les danses d'Israel, etc.